Un món de fils que celebra el plurilingüisme
En una societat cada vegada més interconnectada, ensenyar el valor del plurilingüisme no és només una qüestió acadèmica, sinó una necessitat vital. Vaig quedar meravellada amb una iniciativa de Neus i Maria en la seua classe de codocència de 2n d’ESO. Van proposar a l’alumnat un repte creatiu i reflexiu: la realització de lapbooks sobre diferents llengües del món.
Per a qui no estiga familiaritzat amb el terme, un lapbook és una mena de llibre desplegable fet de cartolina que recull informació d'un tema de manera visual i interactiva: solapes que s'obren, sobres amb fitxes, esquemes en forma de flor... És, en essència, un teler de paper on cada alumne dissenya la seua pròpia arquitectura del coneixement.
Els resultats han sigut, senzillament, espectaculars. L'alumnat s'ha llançat a investigar llengües que els resultaven exòtiques o desconegudes, descobrint grafies i sonoritats noves. Però el que més m’ha emocionat ha sigut la reacció de l’alumnat nouvingut o amb arrels estrangeres. Molts d'ells han aprofitat el projecte per a parlar de la seua llengua d’origen. Vore la seua il·lusió en explicar a la resta de la classe què significa per a ells el seu idioma, quines paraules els connecten amb la seua família i quina riquesa amaga la seua cultura, ha sigut preciós. El valencià ha servit ací de llengua vehicular per a posar en valor totes les altres llengües del món.
Aquesta activitat ens ensenya que cap llengua és xicoteta i que saber-ne més d’una no és una càrrega, sinó un superpoder. Els lapbooks han omplit l’aula de colors i de dades curioses, però sobretot han omplit el cor de l’alumnat de respecte i curiositat, així com els han ensenyat el valor de ser plurilingüe.
M'emporte aquesta idea per al meu futur: el plurilingüisme es pot ensenyar des de la teoria, però s’aprèn de veritat quan el toques, el dibuixes i el comparteixes amb els companys. Gràcies, Maria i Neus, per demostrar que la codocència permet arribar a cims de creativitat tan alts i per fer que l'alumnat se senta orgullós de la seua pròpia veu, siga quina siga la seua llengua.












Tocar, dibuixar i compartir. Les experiències més gratificants han de passar per la manipulació. Quines fotos més boniques! Una (altra) bona pràctica que descrius. Útil i replicable! (en el món de les pantalles i les multimodalitats, tornar a la cartolina, al clàssic treball manual, és tota una reivindicació!). La nostra llengua, entre les llengües del món!
ReplyDelete