Quan el fil es debilita
No tot el que es viu a l'institut és creativitat, poesia o tallers de totebags. L'altre dia, Neus em va convidar a assistir a una reunió departamental d’urgència durant l’hora del pati, i vaig poder conéixer de prop la realitat més administrativa i, malauradament, més dura de la nostra professió: la lluita per les places i les hores de docència.
La notícia va caure amb pes, per desajustos i jubilacions les hores concedides per Conselleria per al curs vinent no són les mateixes que les d'enguany. Aquesta reducció posa en dubte la continuïtat de Maria, ja que, en ser l'última a haver entrat, la seua plaça és la que perilla.
Mentre s’intentaven buscar solucions, evisar horaris, parlar amb la Direcció per a "rascar" hores d’on fora, la tensió es palpava a la sala. Vore a Maria angoixada em va saber fatal. És una professora súper vàlida, implicada i plena d'energia, i pensar que el centre hauria de perdre algú així simplement per una qüestió de números em va deixar realment preocupada per ella i pels alumnes que tant la han estat gaudint i aprofitant.
Dins de la duresa de la situació, vaig poder aprendre diverses coses. La força del departament fou admirable. Vore com la resta de companyes es bolcaven a donar idees i solucions per a protegir Maria va ser una lliçó de solidaritat. Un departament no és només un grup de profes que ensenyen la mateixa llengua, és una xarxa de suport que intenta que cap fil quede fora.
A més, açò també em va preparar un poc per al futur. Aquesta és una realitat crua que molts docents afronten cada any. Escoltar com es gestionen aquestes crisis i quines opcions hi ha m'ha ajudat a posar els peus a terra. Ser professora també implica saber navegar en aquesta incertesa laboral i lluitar per la continuïtat dels equips humans.
Com no podia ser d’altra manera, me'n vaig anar a casa amb un regust amarg, pensant en com de fràgil pot ser de vegades la permanència en un centre que ja consideres casa teua. Espere de tot cor que les gestions amb Direcció donen fruit i que Maria puga continuar teixint la seua màgia en aquest institut. Aquesta reunió m’ensenyà que, a vegades, les puntades més difícils no es donen a la pissarra, sinó en les reunions on es defensa el lloc de treball d’una companya que tant creu en l'educació.
El regust amarg. La incertesa laboral nostra i dels companys. La lliçó d'implicació i solidaritat. El sistema administratiu. Així és la vida també.
ReplyDelete