L'institut puja a l'escenari
Fa uns dies les agulles de l'institut van canviar les aules per les taules d'un escenari real i vam anar al Teatret d’Alfara. Tinguí la sort d’acompanyar l’alumnat de l’optativa de Teatre de 1r i 4t d’ESO en el seu gran dia, el moment de mostrar el fruit de mesos d'assaig i esforç.
El matí va començar amb eixe nerviosisme elèctric que es respira abans d'una estrena. Vaig anar a primera hora per a ajudar-los a transportar l’atrezzo i a muntar l’escenografia. Entre proves de so i assajos d’última hora, vaig poder vore com el grup es feia pinya, cuidant cada detall perquè la funció fora perfecta.
La representació va ser un mosaic de llengües i gèneres. Feien dues obres, una en castellà i una altra en valencià. Primer, amb l’obra en castellà “Atrapados en el museo”, i després amb un clàssic que mai falla en valencià, “El vestit nou de l'Emperador”.
Fou un autèntic goig vore com els nostres alumnes es transformaven. Especialment amb l'adaptació del conte d'Andersen; la ironia de la història i la posada en escena van quedar d'allò més gracioses. El públic, un grup d'alumnat de 3r i 4t de Primària als que vam convodar a visitar-nos, no va deixar de riure i gaudir de cada escena. Vore les cares de fascinació dels més menuts mirant els seus companys de l'institut va ser preciós.
Mentre els observava des d'un racó del teatre, m’adonava que aquestes activitats són puntades de seguretat per a la seua autoestima. El teatre els ensenya a projectar la veu, a controlar el cos i, sobretot, a treballar en equip cap a un objectiu comú. No importa si algun diàleg s’oblida; el que realment compta és la capacitat de resoldre-ho junts i de comunicar-se amb el públic.
M’encantà formar part d’aquell matí tan diferent. M’emportí la imatge d’un institut que brolla més enllà dels murs de la classe, que s’atreveix a fer cultura i que entén que l’aprenentatge també passa per l’expressió artística i el joc escènic. Gràcies per deixar-me ser part d'aquest atrezzo humà en un dia tan especial!
Òbric el dia de diumenge, després de la lectura de la columna de Manuel Vicent, llegint esta primera entrada. I, amb les paraules clares de l'estudiant de pràctiques, em desperte cap a un mon feliç, on la impostura quotidiana queda enrere. El teatre és el cim de totes les propostes (de totes les arts) que podem fer en un centre de secundària. Mai no falla. I no em puc creure que a l'IES de Montcada també es faça teatre. En l'acollidor teatret d'Alfara. Amb un camí iniciàtic que tan bé descriuen les teues imatges i les teues paraules. El nerviosisme elèctric. Menjaran sempre de la teua mà. L'institut de secundària com el millor record que mai podran tenir. La llengua com un instrument de comunicació infalible, que forma part de les seues vides.
ReplyDelete