Filant dins la COCOPE
A vegades, per a entendre la bellesa d'un teixit, cal baixar al taller i observar-ho tot en detall. Amb eixa idea i gràcies a la invitació de Neus, vaig poder assistir a una reunió de la COCOPE (Comissió de Coordinació Pedagògica). Una hora i mitja intensa on els caps de departament, presidits pel director i amb el secretari prenent acta, desmuntaven i tornaven a muntar el curs vinent.
Em va sorprendre la capacitat de previsió. Encara no hem acabat aquest curs i el teler ja està preparant els fils de setembre. Des de l'organització de les matrícules fins a la polèmica decisió de Conselleria de tancar el grup mixt de Batxillerat al centre, deixant només l'opció de ciències o lletres, cada canvi es debatia amb preocupació.
Vaig poder aprendre que la gestió d'un centre gran és un exercici d'equilibris. Per exemple, comentaven que si Conselleria imposa ràtios de 30 alumnes a 2n d'ESO, el centre buscarà com fer desdoblaments propis per a no perdre l'eficàcia pedagògica. O com, a través d'un pacte interdepartamental, es va rotant la responsabilitat de les tutories perquè la càrrega siga justa per a tothom.
El que més vaig valorar d'aquest espai fou la llibertat per a expressar els malestars que genera la burocràcia quan xoca amb la realitat de carn i ossos. Es va criticar amb fermesa que l'alumnat del PAC o amb Adaptacions Curriculars Individuals (ACI) haja d’enfrontar-se a les proves diagnòstiques i fer exàmens genèrics que no s'ajusten a les seues necessitats. Com podem parlar d'inclusió si els avaluem a tots amb el mateix patró injust? Es va parlar també de la problemàtica d'impartir assignatures en anglès a grups com el PDC. Si un alumne encara està lluitant amb les bases de la llengua, imposar-li continguts d'altres matèries en anglès és posar-li una barrera absurda.
Més enllà de la gestió que també van fer de la logística de les graduacions i els viatges de fi de curs, la COCOPE em va paréixer un refugi de reflexió. Encara que al final s'hagen de complir les ordres de l'administració, escoltar com els caps de departament defensen el millor per al seu alumnat, especialment per als més vulnerables com els de l'Aula de Nouvinguts o l'FP Bàsica, fou molt instructiu.
Assistir a aquesta reunió em va fer entendre que ser docent no és només fer una bona classe; és també saber navegar en les aigües de l'organització, defensar els espais de qualitat i, sobretot, tindre una visió compartida de centre. Me’n vaig anar amb la llibreta plena de sigles i procediments, però també amb la certesa que el teler de Montcada està en mans de gent que es preocupa per cada fil que el conforma.
Assistir a una COCOPE és saber on estem. En mans de qui estem. I que el teler de Montcada estiga en mans de gent preocupada pel bon funcionament educatiu és tranquil·litzador. En altres espais, en altres telers, potser et trobes entrant a la gola de llop. Ací és, afortunadament, un refugi de reflexió. Per això les bases de dia a dia són sòlides.
ReplyDelete