Escalons de poesia

 Escalons de poesia


Hi ha maneres de fer escola que no passen per la pissarra, sinó per la pell del mateix edifici. Neus i jo hem estat treballant en un projecte que m'ha fet especial il·lusió: omplir de versos els escalons de l'institut. La idea és tan senzilla com poderosa: aprofitar eixe espai de trànsit diari perquè la cartelleria en valencià done una identitat més nostra al centre i, alhora, regale píndoles de literatura en la nostra llengua a qui puja a classe.

M'he encarregat de donar forma visual a aquesta iniciativa a través de Canva. He triat acuradament les tipografies i els colors per a buscar un equilibri entre la modernitat i la claredat, intentant que cada vers tinga la força visual que es mereix. Juntament amb Neus, vam acabar de polir els detalls i vam fer la selecció definitiva dels versos més atractius per al projecte.


El procés ha sigut una lliçó de disseny pedagògic. Hem tingut en compte la visibilitat, ja que cada escaló és una oportunitat per a llegir un fragment de March, d'Estellés, de Marçal… També hem pensat en l’efecte que tindria en la seua quotidianitat, ja que l’alumnat, de tant de pujar i baixar, acabarà reconeixent eixes paraules com a seues, quasi de manera inconscient. Però sobretot, l’objectiu era transformar l’espai i que l'escala deixara de ser un lloc més per a convertir-se en un camí cap al saber.

Ja hem enviat els dissenys a l'impremta i estic desitjant vore'ls col·locats, Neus m’enviarà foto quan ho estiguen. Crec que és una iniciativa molt significativa perquè transforma l'institut en un agent que llança missatges potents i positius. Un centre que parla als seus alumnes a través dels seus murs i els seus escalons és un centre viu que cuida el detall i posa en valor la seua cultura.


M'encanta pensar que, potser d'ací a uns anys, algun alumne recordarà eixe vers que llegia cada matí quan anava a l'aula de valencià. Eixes són les puntades que no es desfan mai, les que tenen impacte i es queden gravades en la memòria del camí que fem cada dia.







Comments

  1. Una conquesta. Les escales que pugem i baixem cada dia parlen valencià! Molt ben pensat. Molt ben dut a terme tècnicament. I jo també vull veure la imartge dels textos ja instal·lats! M'he dedicat a llegir els versos. Alguns són sentències o refranys. Una conversa pendent que podríem tenir és comentar-los tots, o alguns. M'han vingut al cap unes altres possiblitats de tria (això quedarà ja per a alguna altra escala... una escala qualsevol...).

    ReplyDelete

Post a Comment