El teler en assemblea

 El teler en assemblea 

Hi ha moments en què l'institut deixa de ser un lloc de lliçons per a convertir-se en un espai de lluita i dignitat. Les últimes setmanes, des de molt abans del dia de la vaga, el centre ha bategat amb força i ha sigut escenari de preparació per a la lluita. Així, l’altre dia, en acabar les classes, el pati no es va buidar; es va omplir amb la veu de més de 45 professors i professores reunits en assemblea per a organitzar la vaga. Fou un exercici de democràcia i compromís que em va deixar profundament admirada.

Vaig observar com, fora del seu horari lectiu, desenes de companys es quedaven per a debatre, proposar i estructurar maneres de "fer soroll". El que més em va sorprendre, i molt gratament, fou la implicació del departament d'Educació Física. Tot i que Història i Valencià sempre havien estat al capdavant, els companys de gimnàstica van ser, amb diferència, els més comboiats: pancartes preparades, propostes mega estructurades i una unitat que encomanava motivació a tota la resta. Van ser l’exemple a seguir i, entre tots, començaven a encendre amb força l’espurna del compromís.

L'assemblea no fou només un espai de protesta, sinó de planificació estratègica. Van establir idees i, amb seny, van decidir esperar les directrius dels sindicats. L’endemà d’aquella assemblea ens vam tornar a reunir per a aterrar eixes indicacions, repartir tasques i decidir com actuar de manera coordinada. Vore com s'engranaven les peces d'aquesta mobilització em va ensenyar que la docència també és organització i unitat, per, sobretot,consciència social.

El moment més emotiu de la reunió fou quan alguns dels professors més veterans van prendre la paraula. Amb una mirada plena de perspectiva, van confessar que en tota la seua carrera mai havien vist tanta implicació i tanta unió entre el professorat. Escoltar això em va omplir d’orgull i d’esperança. 

En un moment on el sistema ens posa tantes traves, com he pogut vore i escoltar de primera mà en la COCOPE o en la reunió de departament, com ja vos he contat, vore que el col·lectiu respon amb aquesta força és la millor lliçó de ciutadania que he rebut en aquestes pràctiques. El teler de l'institut no només està teixint per a abrigar el saber, també fa banderes per a defensar els nostres drets i el futur de l'educació.