El claustre: el batec del teler

 El claustre: el batec del teler

La magnitud de l'institut on estic aprenent no deixa de sorprendre'm i quan Neus em convidà a quedar-me a observar un claustre ho vaig vore més clar encara. En un centre on són més de 150 professors, cap aula és prou gran per a acollir-los a tots. Per això, el passat claustre es va convertir en una assemblea en obert: vam traure les cadires al pati i, sota el cel, vam escoltar el director a través d’un micròfon.

Així, pesidit per tot l’equip directiu, el claustre va repassar l'ordre del dia com qui revisa la tensió de l'ordit abans de continuar teixint. Es van analitzar els resultats generals del curs, els percentatges i eixes proves diagnòstiques que Conselleria envia per a mesurar el pols de les competències bàsiques. Confesse que no recorde haver-les fet en la meua etapa escolar; potser el temps les ha esborrat de la meua memòria o potser, en el meu pas per la concertada, els fils seguien un altre patró.

També vaig aprendre nous conceptes de l'engranatge escolar, com la tasca de la COCOPE (Comissió de Coordinació Pedagògica), eixe punt de trobada on els caps de departament preparen les puntades que després traslladen a la resta de l'equip.

El claustre bullia amb la preparació de projectes futurs. Van parlar de que l’institut obriria les seues portes als xiquets i xiquetes de 6é de primària de la zona i ja s'estaven preparant activitats per a rebre’ls. Però el que més vida donaria al centre era la Setmana Cultural que estaven preparant. El pati s’ompliria de moviment amb el Dia de l'Esport per al que s’havien organitzat balls de saló, body combat, carreres de patinet i tallers d’alimentació saludable, així com lla primera cursa de l'institut, organitzada amb tota la il·lusió per l'alumnat de 2n de Batxillerat.

A més, les lletres també eixirien al carrer amb les excursions que el departament de valencià havia teixit amb tanta cura. En la Setmana Cultural alguns anirien al cinema per a vore La invasió dels bàrbars; altres, a la Ruta Literària pel Segle d’Or a València. Fins i tot, el set de rodatge entraria a les aules amb el projecte Cinema en curs, del que vos parlaré millor en una altra entrada d’este blog, i on l'alumnat de Cultura Audiovisual es converteix en cineasta per uns dies.

Hi hagué un moment del claustre que em va colpir especialment: una intervenció, l’única feta en valencià, cosa que no vaig poder ignorar, sobre la importància de la vaga i la necessitat d'una cultura de la lluita. Fou una veu inspiradora que ens va recordar que l'escola pública es construeix des del compromís.

I per a tancar aquest mosaic de temes, vam viure el moment més emotiu: el comiat de dues professores que es jubilaven. Vore els regals i l’afecte dels companys fou la millor prova que l'institut no és només un lloc de treball, sinó una comunitat de vida.

Encara que aquestes reunions queden fora de l'horari estricte de pràctiques, em sent afortunada d’haver-me quedat. Observar, anotar i escoltar el claustre m’ha permés sentir-me, de veritat, part d'aquest gran puzzle. No es tracta només de fer classe; es tracta d'entendre com cada decisió, cada excursió i cada reunió és una puntada necessària perquè aquest teler anomenat institut no deixe mai de crear futur.

Vos compartisc el cartell de la cursa que va organitzar l'alumnat de 2n de batx amb motiu del Dia de l'Esport i algunes fotos que vam fer en la Ruta Literària!!