Crònica d'un poble i d'un institut
Hi ha projectes que formen part del paisatge d’un poble abans i tot que una sàpiga com es cuinen. Durant anys, he vist el periòdic d’este institut rodant pels comerços i cafeteries de Montcada; un exemplar que passava de mà en mà i que ens explicava què passava entre aquells murs de rajola. Però aquesta setmana, per fi, he pogut creuar la porta de la redacció i vore com es teixeix, paraula a paraula, aquesta realitat.
Em sembla súper atractiu i original que tinguen un periòdic al centre on l’alumnat pot entrar en contacte amb el periodisme i la cultura. Entrar a la sala on l'alumnat redacta i maqueta el periòdic és entrar en un taller de precisió. M’agradà molt el rigor amb què treballen: des de la tria dels temes fins al disseny final. No és només un exercici escolar; és una escola de periodisme real on el compromís amb la veritat i la cura per l'estètica van de la mà.
La qualitat del treball final és altíssima, però el que més em captivà fou vore com eixe esforç traspassava les fronteres del centre. Saber que l’alumnat que hi participa té l’oportunitat d’assistir a convencions i esdeveniments de periodisme em sembla una iniciativa d’un valor incalculable. És donar-los veu i, alhora, llançar un fil d'esperança cap al seu futur professional.
Aquest periòdic és una gran puntada d'unió. Gràcies a ell, l'institut deixa de ser una institució tancada per convertir-se en un agent actiu de la vida de Montcada. És bonic pensar que mentre els alumnes aprenen a redactar una notícia o a triar una tipografia, estan construint la memòria col·lectiva del seu entorn.
M’encanta aquesta iniciativa perquè ensenya a l’alumnat que el que fan té una repercussió real, que algú al carrer llegirà les seues paraules. En un món tan digital, vore joves compromesos amb el format imprès i amb el periodisme de proximitat em dona molta confiança en el relleu generacional. Una altra lliçó de vida que m'emporte d'aquestes pràctiques: l’educació és també comunicació.
Continue la meua lectura dominical i, de nou, una nova sorpresa. Un diari! I de "qualitat altíssima"! En l'any 2026 un centre de secundària manté un diari, amb una maquetació i presentació semblant a la premsa, que a poc a poc abandona els quioscos, per a quedar només visible en les pantalles. La premsa a l'escola ha estat un corrent didàctic molt reivindicat, que té moltes possibilitats. El pensament crític. L'escriptura. La lectura. La reflexió. La "memoria col·lectiva"! Com si al Tierno (el tendre institut de l'Horta Nord) es rescataren de la memòria de la secundària dels últims trenta anys aquelles experiències i es dugueren a la pràctica per damunt de les modes i els immobilismes de la posmodernitat. Un lloc privilegiat, encara, al món de l'ensenyament.
ReplyDelete