Cinema que fa poble

 Cinema que fa poble

Com vos adelantava en l’anterior entrada, vos vull parlar de l’assignatura de Cultura Audiovisual i dels projectes que duen endavant. Com a graduada en Comunicació Audiovisual, entrar en aquesta aula m’ha provocat una barreja d’enveja sana i una il·lusió immensa. En els meus anys d'institut, aquesta assignatura era quasi una utopia, però ací és una realitat bategant on l'alumnat no sols aprèn a mirar, sinó a crear amb un propòsit.

L'institut compta amb un luxe a l'abast de molt pocs centres: la participació en “Cinema en curs”. Aquesta iniciativa pública no és només una subvenció; és un pont directe entre l'educació i el món professional. Gràcies a ella, l'alumnat treballa braç a braç amb un cineasta professional i fa servir material tècnic de gamma alta per a rodar una pel·lícula real.

Cada any fan una peli sobre alguna qüestió important per a la història i la cultura del municipi o de la nostra comarca. Enguany, el projecte té un sabor especialment autòcton. Han decidit posar el focus en el procés artesà de la pirotècnia, una de les senyes d'identitat més potents de la nostra ciutat i de tota la comarca de l'Horta Nord. 

M’ha fascinat vore el rigor amb què han encarat el treball. Han fet investigació, endinsant-se en la història i els secrets del taller pirotècnic; han realitzat entrevistes, donant veu als artesans que mantenen viu l'ofici i s’han implicat en crear una bona narrativa, aprenent que el cinema no és només prémer un botó, sinó saber explicar una realitat que ens pertany.

Poder assistir a algunes d'aquestes classes m'ha permès comprovar com l'audiovisual es converteix en una ferramenta d'arrelament al territori. Quan un adolescent mira a través de l'objectiu la feina d'un mestre pirotècnic del seu poble, la seua connexió amb l'entorn canvia per sempre. El cinema, en aquest cas, és la puntada que uneix la tradició amb la tecnologia, el passat artesà amb el futur d'aquests joves creadors.

Per a mi, com a comunicadora i futura docent, aquest projecte és l'exemple màxim de la innovació de la qual tant se’ns parla: fer que l'alumnat isca al carrer, pregunte, mire i acabe produint una obra que reflectisca qui som. Una lliçó de llums, càmera i, sobretot, molta identitat.

Vos deixe algunes imatges de la gravació i de l'aula on ho prepararen tot!!