Brots de versos i emocions
Durant uns dies, el meu teler es va omplir de colors nous. Vaig tindre el plaer d’acompanyar a Marta, una altra de les veus del departament de valencià, a les seues classes de 1r i 2n d’ESO i Teatre. Fins ara, el meu dia a dia s'havia mogut generalment entre els cursos superiors, i entrar en una aula de primerencs a les huit del matí fou tota una experiència: tenien una energia tan desbordant que m’impactà.
Vam començar el dia amb una classe de poesia que va tindre un tancament d'allò més especial. A l'institut tenen un hort escolar, i les faves que l'alumnat havia plantat mesos enrere ja estaven a punt per a ser collides. Vore la il·lusió als seus rostres mentre es repartien els fruits de la seua pròpia terra em va fer reflexionar: l’educació és exactament això, tindre la paciència de plantar una llavor (siga un vers o una fava) i esperar amb cura fins que arriba el moment de la collita. Una puntada verda i plena de vida enmig de la jornada.
Després, vaig acompanyar a Marta a la seua classe de teatre, on treballa en codocència amb la Reyes, professora de castellà. Vaig tindre la sort d’arribar el dia més esperat: l’anunci de l’obra per al tercer trimestre. Representaran Del Revés (Inside Out), una elecció brillant per a treballar la intel·ligència emocional en aquesta edat tan plena de canvis.
Em va meravellar el treball de Reyes, que s’havia encarregat de tota la dramatúrgia, escrivint i adaptant el guió de la pel·lícula per a ajustar-lo exactament al nombre d’alumnes de la classe. És una feina artesanal admirable. L’aula bullia de nervis mentre cada alumne escrivia quins tres personatges li agradaria interpretar i per què. Imaginaven l’atrezzo, les veus, els moviments... Com a persona que ha anat a l’escola municipal de teatre durant molts anys, em feia molta il·lusió vore’ls tan emocionats, ja que jo mateixa compartisc eixa estima pel teatre i tot el que ens aporta.
Acompanyar a Marta i a Reyes m’ha ensenyat una altra cara de la docència: la de la gestió de la il·lusió. En 1r d’ESO, tot és nou, tot és possible i la creativitat no té filtres. He gaudit moltíssim veient com la literatura s’entrellaçava amb el teatre i amb la natura, recordant-me que un institut és un lloc on, a més d'aprendre, es ve a créixer i a descobrir qui som.
Transites, en el teu dia a dia de les pràctiques, dins un llibre de poètica de les aules. Els docents com a "gestionadors de les il·lusions" dels aprenents! Això és un destí sublim! Recorde aquell professor que era sempre poeta quan era a les classes de secundària que descrivia la feina dels docents com a "llauradors eterns", sempre sembrant llavors, que no sabríem mai si arribarien a donar fruits algun dia... Una feina artesanal, admirable, que ningú no ens demana, però que fem perquè sabem que el nostre objectiu és fer-los emocionar amb les paraules... Donar anous als xiquets, com deia un vers de Catul, és un principi ètic que parla a favor de la felicitat... Per això els bons docents arriben a l'aula cada dia, amb el desig de donar una fava que els faça emocionar.
ReplyDelete