Benvinguda als nous fils
Arribada la Setmana Cultural, l’institut va obrir les seues portes per a rebre la visita de l’alumnat de 6é de Primària dels centres adscrits de la zona; xiquets i xiquetes que, d’ací a uns mesos, podrien estar omplint els nostres corredors amb les seues motxilles i les seues ganes de créixer. Aquestes jornades de portes obertes són vitals perquè es familiaritzen amb l’espai i senten que aquest teler, sovint imponent per les seues dimensions, també pot ser el seu.
Per a rebre’ls, cada departament va preparar un taller especial, i al de valencià vam decidir jugar amb la saviesa popular i els nostres refranys.
Vam preparar una gimcana de refranys i frases fetes. La dinàmica era senzilla: havien de buscar i emparellar les dues meitats d’una mateixa expressió. Fou molt divertit vore’ls córrer d’un lloc a l’altre, amb eixa energia inesgotable dels onze anys, buscant el fragment que donara sentit a la frase.
La veritat és que em va sorprendre om una activitat tan clàssica podia generar tanta motivació. En vore’ls buscar amb eixa urgència, m’adoní que els refranys són com puntades antigues que encara mantenen la tela ben ferma; són càpsules de saviesa popular que els connecten amb les seues arrels d’una manera lúdica, ja que alguns deien amb il·lusió “això m’ho diu la meua iaia!”. A més, confesse que el taller no sols va ser per a ells. Mentre els ajudava a completar les parelles, jo mateixa vaig descobrir alguns refranys que no coneixia. Això és el més bonic de la docència: que fins i tot en una activitat de benvinguda per als més menuts, la mestra en procés també acaba sent aprenent.
Me’n aní a casa amb la satisfacció de vore que el futur del centre tenia ganes de participar i de parlar. Si som capaços de rebre’ls amb jocs i amb el valor de la nostra paraula, estic segura que el seu pas per l’institut serà un camí ple de significat. Els esperem amb l'agulla i el fil preparats!
Vos deixe algunes fotos de l'alegria d'aquell dia!
Comments
Post a Comment