Puntades de resistència

 Puntades de resistència

A Montcada, com a tants altres llocs de la nostra geografia, el carrer va perdent la remor de la nostra llengua. El valencià, en ocasions, sembla replegar-se cap a l'interior de les cases, deixant l'espai públic en un silenci que ens fa mal. El valencià es parla, sí, però cada vegada costa més escoltar-lo mentre fem un passeig. Però, enmig d'aquesta tendència, he descobert un lloc on s'ha decidit plantar cara. Front a aquest problema real del context de l’alumnat, el departament de valencià no descansa, s’obri camí, i ha convertit l’institut en un espai de resistència.

L’eina per a aconseguir-ho és el Voluntariat Lingüístic. Cada dimarts, a l’hora del descans, mentre la resta del centre està al pati, un grup d'alumnes i professores decidim invertir el temps de descans per a guanyar connexions. És un gest d’una generositat immensa, un compromís d’alumnes voluntaris que volen participar en activitats, jocs, debats, etc i passar-ho bé en valencià. Tenen un doble objectiu: en primer lloc, les professores pretenen garantir un espai on la llengua de relació siga el valencià, ja que, fins i tot aquells alumnes que es defenen en la nostra llengua, no l’empren habitualment; a més, volen també ajudar als nouvinguts del centre, que estan convidats al voluntariat, on els voluntaris s’emparellen amb ells per oferir-los converses i acompanyament amb l’objectiu de facilitar-los la integració de la nostra llengua en la seua vida quotidiana.

El departament de valencià ofereix com a incentiu una millora en la nota de l’assignatura per a l’alumnat que presente un compromís en assistència i participació en el voluntariat.

Aquesta proposta brilla per la seua voluntat de socialitzar i impulsar el valencià.

El projecte té dues cares. D'una banda, és el refugi per als nouvinguts o castellanoparlants que volen habitar la llengua, un espai lliure de pressions on poder fer oïda i soltar la llengua amb jocs i converses. De l'altra, quan només estem els voluntaris, aprofitem per a fer debats més exigents. I és que, encara que molts d'ells se senten valencianoparlants, el castellà és la seua llengua de relació habitual i el seu valencià també necessita ser regat i treballat.

En la meua primera sessió, vam posar sobre la taula un tema punyent: la discriminació lingüística als cinemes Yelmo de València. Veure els alumnes debatre sobre els seus drets va ser revelador. Vam concloure que un espai de cultura no pot ser mai un lloc d'odi. Si el gerent no entén la llengua del territori on treballa, el mínim és garantir que algú puga atendre els ciutadans sense vulnerar els seus drets.

Com era d'esperar, van sorgir els prejudicis de sempre, com el de "canviar de llengua per educació". Fou el moment en què les professores van introduir un concepte vital: la lleialtat lingüística.

Vam acabar parlant de la importància de donar l'oportunitat de parlar valencià fins i tot als migrants. No per força, sinó per generositat. Si ens reservem el valencià només per als "nostres", l'estem monopolitzant, els estem negant el dret a viure i gaudir la comunitat lingüística. Si nosaltres no els donem l'oportunitat, potser mai ningú ho farà.

Mentre els escoltava, la meua ment va viatjar a una classe del màster on vam analitzar exactament això. Vaig decidir que per a la pròxima sessió recuperaré els vídeos i recursos visuals que ens van presentar a classe er a plantejar-los una activitat que els ajude a visualitzar aquest missatge: la llengua es fa més forta si es comparteix. 

Altres dies hem fet diferents dinàmiques, sempre entretingudes. Per exemple, em treballat endevinalles o un speed dating on l'alumnat havia d'anar canviant de seient per a xarrar cada vegada amb una persona diferent. Em semblen maneres molt originals de fomentar el valencià com a llengua de relació.

Em sent profundament motivada. Participar en aquest projecte m’ha recordat per què soc ací. No només per a ensenyar gramàtica, sinó per a ajudar a cosir una comunitat on cap fil, provinga d'on provinga, es quede fora del teixit de la nostra llengua.