Un teler que omple els carrers

Un teler que omple els carrers

Sempre he cregut que una llengua està realment viva quan és capaç de bategar fora dels llibres de text. A l’institut de Montcada, el departament de valencià sembla haver fet d’aquesta premissa el seu estendard. No deixa de sorprendre’m la seua capacitat per a organitzar, coordinar i oferir un ventall de propostes culturals que fan que l'alumnat visca el valencià com una experiència compartida, lúdica i profunda.

Si el centre és el nostre taller, les eixides i activitats són les puntades de colors que donen vida i varietat al nostre disseny educatiu. M’admira com s’ha teixit un itinerari de riquesa cultural, una proposta específica per a cada etapa, buscant sempre la connexió amb la realitat de l'alumnat. Vos conte tot el que m’han explicat:

• A 1r d’ESO, el fil comença amb el foment lector en una excursió a la Fira del Llibre de València.
• En 2n d’ESO, el valencià es converteix en joc i emoció. Ja siga a través d’un escape room, una gimcana o de narracions dramatitzades de la veu de narradores com Almudena Frances o Eva Andújar.
• A 3r d’ESO, la pantalla gran es converteix en protagonista. Enguany han gaudit de la pel·lícula La invasió dels bàrbars, una experiència cinematogràfica que obre debats i amplia horitzons.
• En 4t d’ESO, la identitat es fa col·lectiva en les Trobades d’Escoles en Valencià. És el moment d'unir el nostre fil amb el de tota l’Horta Nord, sentint-nos part d’un teixit molt més gran.
• L'alumnat de 1r de Batxillerat viatja en el temps amb una ruta literària pel Segle d'Or. Caminar per València situant els autors que han estudiat als llibres és la millor manera de fer que els coneixements arrelen i cobren sentit.

A més, la cultura també es crea des de dins. M'emociona vore la passió de l’assignatura optativa de Teatre a 1r i 4t d'ESO. No només preparen textos; organitzen vestuaris, dissenyen l'atrezzo i acaben pujant a l'escenari del Teatret d'Alfara, on davant dels seus companys, representen les seues obres.

 

Sincerament, amb tot, em sembla una tasca admirable. No tinc cap dubte que tot aquest esforç del departament tindrà un impacte durador en la concepció que l’alumnat té de la nostra llengua. No és només "estudiar valencià"; és anar al cinema, és riure en una Trobada, és emocionar-se en un teatre i és descobrir la pròpia ciutat amb uns altres ulls.

Em sent privilegiada d'observar com s'organitza aquesta maquinària tan compromesa. Gràcies a aquestes activitats, el valencià deixa de ser una assignatura per a convertir-se en un lloc on viure i note com creix la motivació intrínseca. I això, al cap i a la fi, és la puntada més important de totes.