L'art d’ensenyar

 L'art d’ensenyar

En aquestes pràctiques, el que més estic apreciant no són només els coneixements teòrics, sinó les tècniques i eines que veig a Neus emprar cada dia. Observar-la és com mirar una artesana experta que sap exactament quin fil triar per a cada teixit. S’ha convertit en una persona a la que admire molt.

La seua metodologia m’inspira i em fa imaginar com vull que siga la meua pròpia aula en el futur. Neus sap que el saber no només entra pels ulls a través d'un llibre de text. Ella teixeix ponts entre el contingut i l’alumnat utilitzant esquemes clars i recursos audiovisuals. Vore com miren un documental sobre Tirant lo Blanc mentre prenen notes és veure com connecten amb el context de l’obra des d’una altra veu, complementant l’explicació de la professora.

Però on la màgia realment succeeix és en la connexió emocional. Per exemple, per a explicar els tòpics literaris, Neus no es queda en la teoria; porta la música actual, valenciana, catalana o mallorquina, a l'aula. En escoltar cançons d'ara que parlen de la mort, la natura o el desamor, els alumnes entenen que els fils que ens mouen com a éssers humans són atemporals. La literatura no és una cosa del passat; és el batec de hui mateix.

També m'encanta com Neus converteix l'institut en un aparador del talent dels alumnes. No sols els fa fer treballs escrits, els demana l’elaboració de pòsters sobre música en valencià o sobre autors medievals (vos adjunte fotos per a que ho aprecieu). Així, no és només un treball; és una manera de decorar el nostre espai amb la nostra cultura. Passejar pels corredors i veure eixos pòsters és recordar-nos tota la riquesa que tenim i presumir del que ells són capaços de crear. A més, ella es preocupa de recordar-los que la música en valencià és reivindicació, sí, però també és alegria, festa i quotidianitat i que poden gaudir-la en el seu dia a dia

I quan arriba el moment d’estudiar obres de teatre i les seues característiques les paraules s'alcen del paper. No es limiten a llegir; representen fragments, interpreten acotacions i aprenen que la literatura és, per damunt de tot, moviment i vida.

Una de les lliçons més potents que estic aprenent és la coavaluació. En les expressions escrites o les exposicions orals, els alumnes es converteixen en crítics constructius dels seus companys. Barregen redaccions, marquen millores, fan propostes i aprenen a valorar el treball de l'altre de manera conscient. És una manera de fer que el teixit de l'aula siga responsabilitat de tots.

A més, Neus els ensenya a ser lliures a través del criteri. Els insisteix constantment en la importància d’emprar fonts fiables i citar-les, de contrastar la informació d'Internet i de no ser ignorants davant la sobreinformació. A més, els guia cap a l’ús d’eines normatives com la web de l'AVL i el DNV, ensenyant-los on resideix la brúixola de la nostra gramàtica per a que puguen assegurar-se de no cometre errades.

Torne a casa cada dia amb la llibreta plena de "puntades" noves. Veure treballar a Neus és comprendre que la docència necessita recursos, però sobretot necessita ganes i una mirada que sàpiga veure el potencial que s’amaga en cada fil. Gràcies, Neus, per ensenyar-me a preparar l'agulla.

El corredor de l'institut amb els pòsters que ha realitzat l'alumnat.