Filar la llibertat

Filar la llibertat

Hi ha dies en què les parets de l’aula no poden, ni han d'aïllar-nos del que passa fora. Fa uns dies, la realitat política i cultural va entrar directament en les nostres converses, i el que vam compartir fou una lliçó de dignitat i consciència.

Vam comentar amb l'alumnat les recents decisions que busquen fragmentar el nostre mapa lingüístic, prohibint autors catalans i balears en el Batxillerat del País Valencià. És una censura que fa mal, un intent de trencar la unitat de la llengua. Com si una política conservadora poguera, d'un dia per l'altre, desfer segles d'història, versos i cultura compartides que ens uneixen des de fa generacions.

Fins i tot els alumnes més joves van assenyalar la cara més absurda d'aquesta situació: eixa proposta que han vist per les xarxes d'invertir recursos públics en canviar el color de la imatge institucional, passant del roig al blau. Enmig de tantes mancances, prioritzar el color d'un logo sembla quasi una burla.

Davant d'aquests atacs que pretenen ferir de mort la nostra identitat, Neus fou clara: davant dels atacs, la desobediència és necessària com a puntada de dignitat. Ella es nega, i jo amb ella, a renunciar a explicar la relació vital que existeix entre les lletres valencianes i les de la resta del territori lingüístic. No podem ensenyar la nostra literatura a trossos, forma part de la nostra riquesa tot allò que compartim.

Per a donar-los ferramentes i que no se senten sols en aquest camí, vam repassar els fonaments que ens emparen. És important que sàpiguen que els seus drets no són capritxos, sinó que estan escrits:

L'article 3 de la Constitució Espanyola estableix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

L'article 6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és encara més clar. El valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i tots tenen dret a conéixer-la i a usar-la. A més, remarca que s'ha de garantir l'ús normal i oficial de les dues llengües i que ningú pot ser discriminat per la seua llengua.

Vam tancar la sessió amb una reflexió que encara em ressona al cap i que dona tot el sentit del món a la meua presència en aquest institut. Els vam voler transmetre que hem de ser conscients que existeix una voluntat de fer-nos necis, de mantenir-nos en la ignorància. Perquè com més ignorants siguem, més fàcil serà controlar-nos i manipular-nos.

Ser docent de valencià hui no és només ensenyar a posar accents o a conjugar verbs. És una tasca política en el sentit més noble de la paraula: és ensenyar a pensar, a connectar fils històrics i a defensar la paraula davant de qui vol imposar el silenci.

Eixa és la puntada més forta que vull donar. Una puntada que ajude a crear un teixit crític, lliure i conscient de la seua pròpia veu.

L'article que vam consultar en la pissarra digital de l'aula per a comentar la situació.