Els fils que ens uneixen

 Els fils que ens uneixen

En un institut de les dimensions del nostre, el treball no és mai una tasca solitària. Tot el que passa a l'aula, cada progrés, cada debat, cada lectura, és el resultat d'un teixit invisible que es fila, sobretot, als despatxos dels departaments. Aquestes darreres setmanes he pogut observar de prop com es construeix aquesta xarxa, i m'ha sorprés la força amb què es manté unida.

Dins del departament de valencià, he trobat molt més que companyonia professional. He vist un comboi molt real, una química que traspassa la porta de l'institut i es tradueix en amistats sinceres fora de les aules. Són companyes i amigues, queden algunes vesprades, fan plans juntes, participen en propostes culturals que planteja l’ajuntament de la ciutat, etc. Crec que aquesta proximitat no és casual. La resistència que han d'exercir dia a dia per a defensar la llengua en entorns hostils o indiferents ha actuat com un velcro o una cremallera, que sostenen la tela unida amb força. Han trobat la complicitat en la lluita per la llengua i, a mi, em donen l’enveja més sana.

I, encara que en un centre tan gran sempre hi ha friccions o mirades diferents amb el professorat més conservador, és admirable veure com, a l'hora de la veritat, les barreres es dilueixen. Quan es tracta d'oferir la millor experiència educativa a l'alumnat, les diferències passen a un segon pla i el treball en equip es converteix en la nostra millor eina.

A més, la complicitat no és només emocional; és, també, organitzativa. El departament té un acord que m'ha semblat una de les puntades més sàvies i útils del curs, crec que està molt ben plantejat i que resulta profundament útil per a l’alumnat. Abans d’encetar cada trimestre els reparteixen un llistat dels continguts que voran i tractaran, de manera que estan més que avisats i es facilita la seua bona organització en l’estudi i en el que s’espera d’ells i elles. Se’ls explica què es donarà, quins percentatges de nota s’atorgarà a cada tasca, etc. 

En eixe mateix document, s'obri una finestra al plaer de llegir, ja que s’inclou un llistat de lectures voluntàries que es proposen per al trimestre. Algunes estan relacionades amb la matèria i altres no, encara que totes tenen valor per a l’assignatura, ja que animen a la reflexió. Així, si es lligen un llibre voluntari, poden aconseguir sumar-se fins a mig punt i, si es lligen 2, fins a un punt sencer. Em sembla una estructura ben plantejada i que ajuda amb la motivació i que els aporta seguretat i autonomia.

A més, un altre acord departamental és que, qui participe tots o quasi tots els dies en el voluntariat lingüístic, del que ja vaig parlar-vos en una entrada anterior, també pot aconseguir sumar-se fins a un punt en eixa avaluació. Amb tot, no es tracta només d’incentivar la nota, és també incentivar les ganes de saber.

Realment em sembla molt instructiu vore com, amb aquestes estructures ben plantejades, el departament aconsegueix un acompanyament real. Tot està ben pensat i coordinat, i el resultat és un tapís educatiu on cada alumne sap exactament quin fil està teixint i on s'ha d'agafar.

Com a futura docent, observar aquesta coordinació em dona molta tranquil·litat. Vore com es pot transformar la teoria en una pràctica tan coherent i motivadora és, sens dubte, la millor lliçó que m'estic emportant a la motxilla. Seguim filant, perquè cada puntada ben donada té el seu valor, com em demostren cada dia les meues companyes, que tant m’estan inspirant.