El fil verd de la dignitat
En aquestes pràctiques he aprés que la tasca d'un docent no acaba quan sona el timbre que marca la fi de la classe. A l'institut de Montcada, el compromís va més enllà de l'aula i s'estén fins al pati, on cada dimecres es teixeix una xarxa de solidaritat i lluita. He admirat profundament la dedicació de les meues companyes en l'organització de la vaga del professorat; una lliçó de vida que m'ha demostrat que, per a defensar l'educació, cal alçar la veu.
Cada dimecres organizen una reunió per organitzar-se (vos adjunte foto del cartell). He assistit a diverses reunions i el que més m'ha colpit és la cohesió del grup. Hi ha una implicació real, un bon rotllo que converteix la reivindicació en un projecte col·lectiu i motivador. He vist a Maria, com sempre, incansable, redactant guions reivindicatius, gravant i editant vídeos per a les xarxes socials on molts altres docents han participat amb ganes (vos presente també fotos de l’elaboració del vídeo). Cartells, pancartes, comunicació... tot es prepara amb una cura artesanal.
Els dimarts, a més, l'hora del pati s'ha transformat en un escenari de conscienciació. El pati es tenyeix de verd. M'ha emocionat vore el professorat unit, formant una taca de color amb les ja icòniques samarretes verdes. Missatges com “La llengua no es toca”, “Estimem l’escola pública” o jupetins que recorden la realitat del “Docent treballant en precari” han omplit el centre de significat (veieu les fotos de la preparació dels jupetins i de la nostra formació en la concentració). Ens hem ajuntat en un punt del pati, amb una pancarta ferma per la qualitat de l'educació pública, i hem llegit manifests que posen paraules a les nostres mancances: instal·lacions que necessiten millores, condicions dignes i el dret a una educació que no siga menyspreada.
El més bonic és que aquesta lluita no és només per a nosaltres; és, sobretot, per a ells, per a l’alumnat. En convidar-los a unir-se a les reivindicacions, els estem ensenyant que la democràcia es practica i que la dignitat es defensa. Estem teixint consciència crítica.
Com a futura docent, participar en aquestes concentracions m'ha fet sentir part d'una comunitat que no es conforma. He aprés que les meues puntades de saber també s'han de donar amb fermesa per a evitar que el teixit de l'escola pública siga menyspreat. Quan acabe aquestes pràctiques no oblidaré que el professorat és el motor del canvi i això em fa afrontar el futur amb molta més força.
Hui vos adjunte moltes fotos!!
 |
| Els profes concentrats, vestits amb les samarretes i els jupetins. ( Jo estic al cantó dret) |
 |
| Cartell per comunicar les reunions setmanals. |
 |
| Cartell que ompli els corredors del centre, animant a professorat i alumnat. |
 |
| Imatges preparant i vestint els jupetins reivindicatius. |
 |
| Molts profes han col·locat aquestos cartellets en els seus casellers per mostrar el seu compromís. |
 |
| Cartell repartit per la sala de profes per informar, conscienciar i animar. |
 |
| Les integrants del departament de valencià fent el vídeo reivindicatiu. |
Aquesta lluita ha de ser així, també educa l’alumnat, perquè els mostra que la democràcia i l’escola pública es defensen practicant-les. Les fotos que adjuntes són una mostra molt viva de l’esperit reivindicatiu dels companys i companyes del centre: evidències d’una comunitat docent que s’organitza i alça la veu amb dignitat. I, per cert, he de dir-te que em sona més d’una professora del teu departament… ja en parlarem...
ReplyDelete