Altres mans, altres telers

 Altres mans, altres telers

Una de les coses més enriquidores d'aquestes setmanes a Montcada és la generositat de les meues companyes. Tot el departament de valencià s'ha convertit en un refugi on tothom m'ofereix la seua agulla i el seu fil. Aquestos dies he tingut l'oportunitat de moure'm entre diferents classes per a observar com s’encaren els nivells més alts i les metodologies més diverses.

Hui vull parlar-vos de la meua estada amb Maria, una professora que destil·la passió i rigor a parts iguals, especialment en un curs tan exigent com és 2n de Batxillerat. Neus no impateix classe a aquest nivell i Maria em va oferir acompanyar-la per observar també com s’afronta eixe repte.

Tornar a una classe de segon de batxillerat ha sigut com fer un viatge en el temps. Fa uns anys, era jo qui seia en eixes cadires, amb els nervis a flor de pell i la mirada posada en les proves PAU. Tanmateix, el teixit de la literatura ha canviat: nous autors i noves lectures han renovat el programa, i m'ha encantat descobrir-ho des de l'altre costat.

Maria s'enfronta cada dia a un grup nombrós (28 parells d'ulls que l'esperen) i ho fa amb un desplegament de recursos que em deixa bocabadada. Es curra materials preciosos: presentacions en Genially o PowerPoint que entren pels ulls, dossiers complets on tot està recollit i, fins i tot, un Google Sites (una web pròpia de l'assignatura) on l’alumnat té el seu propi mapa digital. És una faena artesanal, minuciosa i admirable. Una quantitat de materials i recursos que m’impressionen.

Hem passat dos dies submergits en la poesia de Maria Mercè Marçal i la seua Bruixa de dol. És una poesia hermètica, plena de símbols que, d'entrada, feia por als alumnes que venien acostumats a la major claredat d'Estellés. Però Maria sap guiar-los a través de la triple rebel·lió: ser dona, de classe baixa i de nació oprimida. Em sembla que ho explica amb tendresa però també de manera ferma i políticament compromesa. Honestament, m’encanta Maria, com és, com explica, com treballa…

Vam analitzar poemes, vam parlar de la poesia lèsbica i de conceptes tan potents com el de "el peix sense bicicleta". Veure'ls analitzar l'amor no correspost o la soledat a través dels recursos literaris ha sigut molt bonic. Encara que a Maria li toque alçar la veu de vegades per a mantenir l'ordre en un grup tan viu, el respecte pel seu saber es nota en l'ambient.

Però no tot ha sigut estudiar versos. Amb Maria també he viscut la part més reflexiva del temari: la sociolingüística. Vam treballar textos fonamentals com els Escrits sobre la llengua de Fuster o reflexions profundes amb el text La utilitat de les llengües inútils. Analitzar l’extermini de les llengües i l'utilitarisme lingüístic, mentre els alumnes aprenen a identificar la modalització o els marcadors argumentatius, m’ha recordat que la nostra assignatura es converteix sovint en la base del pensament crític. No només ensenyem a escriure correctament; ensenyem a entendre per què parlem com parlem i quin valor té la nostra paraula en el món.

Acompanyar a Maria m'ha demostrat que, per a tractar temaris complexos, cal una barreja perfecta de rigor acadèmic i calidesa tecnològica. Me'n vaig amb la motxilla plena de noves puntades, sorpresa positivament per la força que transmet una professora que estima tant la seua professió.