Puntades de saber

Puntades de saber.

Comença l’aventura de pensar i viure les pràctiques, de descobrir el món que ens espera i d'il·lusionar-nos per formar-ne part.

Per plasmar en aquestes línies tots els sentiments que se'm van despertant he hagut de buscar un nom adequat per al meu blog. Pretenc que aquesta siga una eina que no sols conte a qui em llig què he estat fent, sinó que també m'aporte a mi mateixa una connexió amb aquelles experiències que vaig vivint. Per això, m'ha costat un poc trobar un títol que s'ajustara al diari de camp que vull realitzar amb cura i estima, ja que m'agradaria que servira tant com a prova dels meus passos, com com a record nostàlgic que sens dubte consultaré en un futur on els objectius que hui em semblen lunyans ja constitueixen la meua rutina.

Amb aquestes idees en ment, reflexionant sobre Montcada, on faré les pràctiques, i la seua tradició, no he pogut deixar de pensar en el vincle que té el municipi amb la seda i la seua manufactura. Finalment, ha sorgit quasi sol: Puntades de saber. Per a mi, aquest títol és una mena de declaració d'intencions sobre com entenc la docència. És un procés que requereix paciència i constància, ja que, encara que en algunes teles siga més senzill clavar les puntades que en altres, amb bona mà podrem brodar el que ens proposem.

He triat la paraula puntada perquè m’agrada pensar que l’aprenentatge es construeix de manera artesanal. En una aula de valencià, cada paraula nova, cada dubte resolt i cada mirada de comprensió és una xicoteta puntada. Són gestos mínims que, un rere l’altre, acaben teixint una relació de confiança entre el docent, l’alumne i la llengua. 

I el saber, en aquest context, me l'imagine com la seda que es fabricava ací, valuosa, delicada però alhora increïblement forta. El saber és el teixit, l'entramat, el producte final que obtenim després d'haver acompanyat l'alumnat. Ensenyar valencià no és només explicar gramàtica; és transmetre una identitat i uns valors que manifesten la resistència dels fils que han passat de generació en generació.

La meua il·lusió per aquestes pràctiques és, senzillament, la de ser capaç de començar a teixir. Em regiré sempre per una mateixa premissa: saber més hui del que sabia ahir. Tinc ganes de veure com la teoria que he estudiat es converteix en realitat en la cara dels meus alumnes. Vull aprendre a manejar l’agulla, a no tindre por si el fil s’enredra algun dia i a entendre que cada classe és una oportunitat per a crear alguna cosa nova.

Aquest blog serà el meu espai per a recollir aquestes "puntades". Hi haurà dies de punts solts i dies, espere, en què el teixit eixirà rodat, però tot formarà part d'aquest procés d'aprenentatge que em regalarà experiències i em motivarà a descobrir com puc avançar per tal d'oferir el millor de mi en cada classe.

Amb tot, em sent ja preparada per a començar a filar. 

Ens llegim per ací!