El teler on tot comença
Fa uns dies, després de molts anys coneixent la zona i vivint-la dia a dia, travessí les portes del centre que serà ma casa durant els propers dos mesos i mig. Sóc d'ací però no vaig estudiar en l'institut on viuré aquesta experiència i, per tant, no vaig poder evitar sentir una sensació de familiaritat i alienació barrejades, per molt que semblen contradictòries.
No aní a fer classe encara, ni a conèixer l'alumnat que acompanyaré. Era una presa de contacte introductòria però que ja em va evocar emocions profundes. Els nervis m'acompanyaren des de que vaig eixir de casa fins vaig eixir del centre, quan la meua curiositat ja s'havia transformat en il·lusió.
Vaig reunir-me amb la que serà la meua tutora de pràctiques i, des del primer somriure de benvinguda, la sensació de vertigen va anar desapareixent. Prompte vaig comprendre que havia tingut molta sort, em trobava davant d'una persona agradable i acollidora, d'eixes que t'obrin les portes amb una naturalitat que t'alleuja el pes de les incerteses.
Vam parlar de futur i d'expectatives. Ella em traslladà què esperava de mi, però també em donà l'espai per a dir què espere jo d'aquest procés. En eixe intercanvi, vaig sentir que començàvem a connectar. Serem companyes i, mà a mà, anirem teixint els primers fils per a l'ordit: ella posant l'experiència i jo posant tota la il·lusió de qui té les mans amb ganes d'aprendre l'ofici.
Finalment, em feu un tour pel centre. Vam recórrer els diferents edificis i zones per a evitar que el primer dia em perdera pels corredors. Malgrat això, amb tanta informació i novetat, no vaig retindre massa el nom dels diferents edificis del centre, així que sospite que és molt probable que acabe fent algun passeig extra.
Amb tot, després de la primera impressió, ja podia dir que el meu camí per conèixer l'institut havia començat. Després d'haver vist els taulers d'anuncis, i sentit el ressò d'algunes veus llunyanes i vaig començar a imaginar-me ja allí, amb el guix a la mà fent-me el paper d'agulla, disposada a donar les meues primeres puntades.
ReplyDeleteM’alegra molt, de veritat, que hages tingut aquesta sort en la troballa. No sempre el teler comença amb una mà experta i generosa a l’altra banda. I trobar una tutora que escolta, que comparteix expectatives i que et fa lloc des del primer somriure és un regal.
Es nota que aquella conversa va ser més que protocolària: hi havia reconeixement mutu, espai per a dir i per a escoltar. Això és un bon ordit per començar a teixir amb confiança.
La barreja de familiaritat i alienació que descrius és molt descriptiva. Ser d’un lloc i, alhora, descobrir-lo des d’un altre rol és una experiència poderosa. Estàs entrant al centre no com a veïna, sinó com a futura docent. I això transforma la mirada.
Continua amb aquesta actitud. Si algun dia el fil s’enreda o et perds pels corredors, formarà part del procés. El que importa és que ja tens el teler en marxa, el guix a la mà fent d'agulla, i molt bona companyia al costat.
Seguirem llegint-te!